Llei de seguretat alimentària: com afecta al teu negoci
Última actualització: 6 abril, 2024
Un dels pilars de la política alimentària de les institucions, especialment de la Unió Europea, és garantir un alt nivell de seguretat en els aliments, i la llei de seguretat alimentària, que en realitat no és una sola sinó un conjunt de mesures estatals i comunitàries (aquestes últimes conegudes habitualment com a “paquet d’higiene“), delimita aquesta garantia.
No és habitual trobar informació que resumeix i faci més comprensible aquest marc normatiu i les lleis que el componen, per això a SAIA intentarem expressar els elements clau de les lleis, tant de forma general com particular, perquè les empreses relacionades amb els aliments i l’aigua puguin conèixer millor els efectes.
Elements clau de seguretat alimentària
El marc normatiu pel desenvolupament de la llei de seguretat alimentària de cada estat prové de la Unió Europea. De forma general, les novetats que aporta aquest paquet legislatiu (8 reglaments aprovats entre 2004 i 2017, que el desembre de 2019 quedaran en 6 perquè un d’ells derogarà dos anteriors) són:
- Tot establiment que elabori aliments o pinsos ha d’estar registrat i/o autoritzat per l’òrgan competent.
- La introducció dels principis d’APPCC (és a dir, els principis d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític) en totes les empreses relacionades amb l’alimentació (exceptuant les de producció primària en explotacions agràries, on són de molt difícil aplicació).
- El desenvolupament de guies de bones praxis d’higiene per part de diferents organitzacions especialitzades de diversos sectors, juntament amb les organitzacions de consumidors i les autoritats competents de cada estat membre si escau. Un exemple d’aquestes guies són les que va dur a terme l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària per restaurants, amb la col·laboració de SAIA, o moltes altres com les dirigides a food trucks, a preparacions concretes com sushi, per la venda de llet crua, de cervesa artesana, etc. (Podem trobar un llistat aquí).
- Permetre certa flexibilitat en l’aplicació de la llei de seguretat alimentària (sense comprometre mai l’objectiu global de la llei) a petites empreses, als mètodes de producció tradicional d’aliments i les activitats empresarials que es desenvolupen en àrees aïllades geogràficament.
- Preveure certes excepcions en activitats com la producció primària per ús privat (per exemple, la producció de llet per ús particular) i la venda directa de petites quantitats de productes primaris en el mercat local (per exemple, venda de productes d’hort a veïns).
El paquet d’higiene europeu (llei alimentària comunitària)
De les lleis alimentàries més importants a nivell comunitari, que s’amplien en aquesta pàgina del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la més important és:
Reglament (CE) núm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.
Aquest reglament posa especial atenció en l’aplicació dels principis del sistema APPCC (que no substitueixen els controls oficials) en les empreses del sector alimentari (en què no s’inclouen, com hem dit anteriorment en aquest post, les dedicades a la producció primària, és a dir, el cultiu, la ramaderia, la caça o la pesca).
De què no s’ocupa aquesta llei?
Altres reglaments del paquet d’higiene
A més d’aquest reglament, en el paquet d’higiene n’existeixen d’altres, com els anteriors 178/2002, sobre els principis de la legislació alimentària (que es constitueix en el marc legal que defineix tota la legislació futura del sector de l’alimentació humana i animal), el 882 (que quedarà derogat el 14 de desembre de 2019 amb el 2017/625, les preguntes freqüents poden consultar-se aquí) sobre els controls oficials duts a terme per garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals, el 853 i 854 (que deixarà de tenir vigència el 14 de desembre de 2019 amb el 2017/625), aprovats el mateix 29 d’abril de 2004, que introdueixen normes específiques d’higiene i control dels productes d’origen animal.
També és important el Reglament (CE) 1169/2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, coneguda col·loquialment com la llei d’etiquetatge, que expliquem anteriorment en aquest post.
Llei alimentària estatal espanyola
De les lleis alimentàries més importants a nivell estatal, que aprofundeixen en qüestions com: les pràctiques correctes d’higiene alimentària en diferents sectors, les pautes relatives a qüestions relatives a l’alimentació saludable, l’activitat física i la prevenció de l’obesitat, la més important és:
Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició.
Va ser una llei molt esperada, ja que aprofundeix en els requisits de seguretat de tota la cadena alimentària, en el paper de l’alimentació saludable i la seva afectació en la societat (fent especial èmfasi en els menjadors col·lectius en general i escolars en particular) i la seva difusió (per exemple, la seva publicitat), la materialització de controls (i les sancions per infracció) i la creació d’organismes observadors i reguladors.
En aquest enllaç de RTVE trobem de manera molt clara un breu resum de les claus d’aquesta llei.
Normativa autonòmica
En el context autonòmic hi ha lleis de salut que concreten alguns aspectes d’àmbit alimentari, com l’establiment d’eines de col·laboració i cooperació entre les administracions per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les seves mesures, respectant els seus àmbits competencials. Un exemple és el paper de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en l’ajuda als ajuntaments a l’hora de prestar els seus serveis mínims en matèria de salut pública a través dels convenis d’encàrrec de serveis.
La Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública de Catalunya.
Normativa municipal
Segons la Llei de Salut Pública, els municipis de Catalunya han de prestar els serveis mínims en l’àmbit de la salut pública. Un exemple d’això és la gestió del risc per la salut que poden ocasionar els productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, del servei i la venda directa d’aliments a punt per consumir (siguin l’activitat principal o secundària d’un establiment o amb repartiment a domicili o sense) de producció d’àmbit local i del transport urbà.
A més, els ajuntaments també estan implicats en la concessió de llicències de restauració i de venda ambulant (food trucks).
Assessoria en matèria de normativa alimentària
És molt difícil estar al dia de tots els drets i obligacions que atorga la llei de seguretat alimentària i els seus efectes pràctics en un negoci relacionat amb l’alimentació. Per això és molt recomanable recórrer a una consultoria en seguretat alimentària, que té com a funció principal assessorar en aquest tipus d’empreses, pel que fa al compliment d’aquesta legislació per afavorir la bona reputació del negoci i evitar repercussions econòmiques negatives derivades de la seva infracció.