29/08/2018

Gossos en restaurants: són realment un problema d’higiene?


No són pocs els restauradors que pensen que no han de permetre l’entrada de gossos en els seus restaurants perquè la llei ho prohibeix. I no és ben bé així. La normativa europea diu que els animals domèstics, inclosos els gossos, no han de tenir accés als llocs on es preparen, manipulen o emmagatzemen els aliments: no especifica l’exclusió d’animals de les àrees on se serveix menjar, com pot ser el menjador d’un restaurant.

En aquest cas, li correspon a l’operador de l’empresa alimentària decidir si hi ha risc que els gossos entrin a àrees d’aquest tipus si els permet l’accés a les instal·lacions. Això sempre que no hi hagi una ordenança municipal o llei autonòmica que digui el contrari: cosa que a Espanya passa, donant lloc a disparitats sorprenents, encara que en les terrasses hi ha certa generalització en la permissió de la permanència amb mascotes.

A Barcelona, ​​l’ordenança municipal deixa a criteri dels propietaris dels locals l’accés o la restricció de mascotes. La pregunta que es faran, llavors, molts d’ells per prendre la decisió és: són els gossos en restaurants un perill per a la seguretat alimentària? I al no saber amb certesa la resposta, és habitual que optin directament per vetar l’entrada de mascotes al seu establiment per curar-se en salut (mai millor dit).

Tanmateix, si països com França, Alemanya, Països Baixos, Hongria o Itàlia, els índexs d’higiene alimentària en restaurants estan en l’estàndard mitjà de la Unió Europea, estan regits per la mateixa normativa europea, i és habitual veure-hi gossos acompanyant als seus amos a l’interior de cafeteries i restaurants, conclourem que hi ha la forma de conviure amb mascotes en restaurants sense que això suposi un risc per a la higiene del local.

Fins i tot Portugal ha aprovat fa poc una llei que permet explícitament l’entrada de gossos en restaurants

Sense contacte amb aliments, el risc és baix

Molts restauradors desitjarien deixar entrar mascotes a les seves instal·lacions per equiparar-se a països com França, Alemanya o Itàlia, i per contribuir a la salut d’aquests animals, que tenen una millor qualitat de vida si poden formar part de l’oci quotidià dels seus amos. A més, els locals que permeten l’entrada a gossos es veuen recompensats econòmicament, ja que són alguns dels que més clientela fidel aconsegueixen.

Així i tot, majoritàriament no solen fer el pas fonamentalment per tres motius: salut, seguretat i estètica. La gent vol saber que els gossos no els posaran malalts, no els mossegaran, i no interrompen la seva experiència gastronòmica.

En qualsevol cas, hi ha una conscienciació cada vegada més gran pel que fa a la educació dels gossos, i és possible una millor convivència dia a dia. Per això la principal preocupació que queda és sobre higiene.

Klaas Romaní, tècnic de la consultoria alimentària Seguretat Alimentària i de l’Aigua (SAIA), explica que els animals mai haurien d’entrar en àrees de manipulació d’aliments, on es poden donar contaminacions, però que la seva presència a la sala, més que un problema d’higiene, és una qüestió de tolerància per part de la resta de comensals. “Lògicament, en el cas de gossos guia o animals similars d’assistència, la seva presència hauria de ser permesa sempre”, diu, però matisa que “per a la resta ha de quedar molt clar a tots els clients si es permet o no la seva presència, per part del restaurador”.

Aquest fet ens fa pensar que si els gossos guia no representen un risc per als humans, en estar educats per conviure a la perfecció amb les persones, altres animals que ho estiguin tampoc ho haurien de ser.

En aquest sentit, Marta Trias, que és tècnica d’aquesta mateixa consultoria, recorda que hi ha altres perills amb més risc de contaminació dels aliments que la presència de mascotes, com l’entrada dels proveïdors a les cuines, o disposar de plantes dins de les zones de manipulació d’aliments, de manera que si realment els gossos no passen de les zones de servei, el seu accés als restaurants no hauria de ser un risc.

Irene Molins, també tècnica de SAIA, també opina en la mateixa línia, i afegeix que els gossos en restaurants no haurien de ser un risc de contaminació per als aliments, sempre que se segueixin les pautes d’higiene que s’especifiquen a continuació en aquest post.

Pautes d’higiene per a restaurants que permeten gossos

Si un restaurador decideix permetre l’entrada a gossos al seu restaurant ho ha d’indicar a l’entrada del local, i sol·licitar que vagin lligats amb corretja. A més, ha de seguir una sèrie de pautes per mantenir els estàndards de seguretat alimentària al seu local.

Alguns d’ells són:

  • Garantir que el personal del local s’abstingui de tocar gossos, i en cas contrari, rentar-se immediatament les mans i si pot ser desinfectar amb un producte específic, per evitar contaminació creuada amb aliments.
  • Si serveixen menjar o aigua per a gossos en recipients específics, han de comptar amb instal·lacions adequades per a netejar-los, separadament dels recipients i estris per a persones, o fins i tot millor, si són d’un sol ús.
  • Desenvolupar un protocol per netejar possibles deixalles dels gossos, i comptar amb productes específics per a fer-ho.
  • Si és possible, proporcionar un espai separat per a persones amb gossos, allunyat el màxim possible de les cuines o altres llocs on es preparen, manipulen o emmagatzemen aliments. Així també es garantirà millor la convivència amb altres comensals. Si el restaurant disposa de terrassa seria el lloc ideal.

Addicionalment, és recomanable:

  • Desenvolupar un protocol específic per a tractar queixes de clients i gossos molestos.
  • Proporcionar informació i/o senyalització per a informar els clients de la decisió de l’empresa de permetre o no permetre l’entrada de gossos en certes zones del local.
  • Comptar amb una assegurança de responsabilitat civil.

És molt aconsellable que els restauradors que es plantegin obrir el seu local a mascotes comptin amb assessoria especialitzada d’una consultoria en seguretat alimentària que els orienti en la consecució dels objectius d’higiene necessaris.

Vull informació

Una qüestió més cultural que de seguretat alimentària

En l’admissió o no de gossos en restaurants i en la legislació local en aquesta matèria, la qüestió cultural influeix igual o més que la qüestió sanitària.

Com hem explicat, si la normativa europea és flexible pel que fa a l’entrada de gossos en llocs on físicament no es prepara, manipula o emmagatzema menjar, cada ciutat, comunitat o Estat deu l’orientació de la seva legislació al seu rerefons cultural, a quin paper es dóna socialment a les mascotes.

És natural que França, país conegut per la seva elevada proporció d’amants dels gossos, amb una de les taxes de gossos més altes del món (17 per cada 100 persones), tingui una cultura de tolerància a què aquests animals puguin fer el màxim d’activitats al costat dels seus amos, que solen educar correctament perquè això sigui possible, i aquesta es vegi reflectida en una adaptació de les seves normatives. El mateix passa a Alemanya, on hi ha la població de gossos més elevada de la Unió Europea: més de 9 milions (11 per cada 100 persones), o Hongria o els Països Baixos, amb una de les proporcions de gossos per habitant més elevades d’Europa: 20 i 21 gossos per cada 100 habitants respectivament.

En aquest sentit, resulta lògic que Espanya, amb una població de gossos de més de 6 milions (13 per cada 100 persones), vagi en la línia d’assolir uns estàndards de tracte als gossos en la línia dels seus veïns europeus. Iniciatives com Sr. Perro reivindiquen que així sigui. Una major responsabilitat dels propietaris envers l’educació de les seves mascotes i una major obertura en la seva acceptació en els llocs públics, com els restaurants, són dos punts sobre els quals hauria de pivotar l’estratègia per aconseguir-ho.

Saber-ne més:

© SAIA 2024