Última actualització: 4 abril, 2024
Els bufets lliures sens dubte són el millor de les vacances per a una gran part dels viatgers. El poder explorar per veure l’oferta, i triar i tastar en la quantitat que es desitgi diferents aliments i preparats de plats calents i freds, crus i cuinats, sovint de productes típics de cada lloc, com a Catalunya els embotits o el pa amb tomàquet o a França els formatges i les pastes, és un valor afegit a l’estada de què es beneficien els hotels que volen diferenciar-se de la resta. Tant, que les plataformes de reserves mostren la puntuació del menjar, especialment de l’esmorzar, per separat en un allotjament.
No obstant això, l’emergència sanitària ha obligat a replantejar els bufets. Si ja abans de la pandèmia aquest tipus de modalitat gastronòmica podia ser un niu de microorganismes potencialment nocius per a la salut, ara aquest risc es multiplica en ésser tots nosaltres potencialment portadors del Coronavirus i contagiar fàcilment. Les petites aglomeracions a l’expositor dels ous remenats o la manipulació d’estris com pinces per servir-se truita de patata d’una safata comuna al plat són algunes de les escenes habituals en un bufet que ara poden ser perilloses. Fins i tot amb el subministrament a l’entrada del menjador de gel hidroalcohòlic, que evitaria a priori que el que es toca pugui contagiar altres persones, sempre hi ha el risc de tocar-se els ulls o la boca sense adonar-se i que el perill de contagi torni a aparèixer.
Però llavors … Els hotels hauran de fer aquests canvis que l’oferta de bufets lliures per esmorzar o per dinar i sopar (especialment en hotels de platja en els que el seu punt fort és el “tot inclòs”) quedarà en el passat per sempre, encara que arribi la vacuna? Podria ser. Tanmateix, això no vol dir que els hotels no puguin oferir experiències d’esmorzar delicioses més enllà de la urgència d’oferir una bossa amb pastes i un cafè. Aquesta conjuntura és una excel·lent oportunitat per repensar els bufets i orientar-los a una vivència gastronòmica més personalitzada, mediambientalment més sostenible i evidentment més segura.
Encara que ja s’ha parlat en alguns mitjans de comunicació, no està de més recordar les mesures que s’han de prendre (i que poden variar si ens trobem a Espanya o fora d’Espanya) en els bufets de menjar durant la pandèmia, ja que com sabem és possible que la situació d’excepcionalitat per aquest motiu s’allargui un any o més.
Totes les mesures per a poder conjugar bufet i Covid tenen tres objectius principals:
1. Reduir aglomeracions
2. Reduir la manipulació d’estris i aliments
3. Oferir en general una sensació fundada de seguretat
Entre elles podem destacar:
Fins ara hem parlat de les mesures d’urgència que s’han hagut d’adoptar per fer front a la pandèmia del Covid-19, però cal plantejar-se la possibilitat que aquesta eventualitat estableixi les bases d’una nova era en la qual el negoci de l’hostaleria hi hagi de reimaginar-se pràcticament des de zero, desmuntant moltes de les peces que es donaven per fetes i tornant-les a acoblar d’una nova forma.
És l’evolució natural i d’emergència dels bufets tal com els coneixíem fins ara, especialment en els temps més durs de la pandèmia: optar per la monodosi tapada, que no requereix manipular cap estri col·lectiu per servir-se com ara pinces, culleres o cullerots, sinó només agafar el conjunt emplatat. N’hi ha que ofereixen també utensilis d’ús personal (culleretes, forquilles, ganivets …) d’un sol ús, però això és una opció que s’hauria de descartar a mig termini i pensar alternatives per no impactar negativament al medi ambient.
Una de les opcions que es poden explotar, que fins ara convivien amb alguns bufets en hotels de gamma alta, és el cuina en viu, és a dir, posar a disposició dels comensals a un xef que els fa elaboracions a moment a la vista de tots. D’aquesta manera només aquestes persones manipulen aliments i estris.
Els comensals només manipularan els seus propis estris (plats, gots, coberts, etc.) i rebran del xef allò que els vingui de gust.
Ja hem nomenat aquesta opció abans, i de fet és una mesura que han adoptat molts restaurants de bufet lliure des de molt abans de la pandèmia: tenir a disposició a un cambrer que vagi portant a la taula tot allò que els comensals demanin. El concepte “all you can eat” , és a dir, poder menjar tot el que un vulgui, roman en aquest cas, només que no s’ho servirien els comensals. Cal recordar que en molts hotels els plats calents en un bufet lliure són sota comanda, no estan exposats, per vetllar per la seva frescor i la seva qualitat.
Destinar més recursos al servei d’habitacions sota demanda és una forma de reduir no només la manipulació d’aliments i d’estris sinó també de disminuir dràsticament la interacció social en les àrees comunes, tant amb altres hostes com amb el personal. Molts hotels que no ho oferien podrien reorganitzar els seus serveis per incloure-ho i així oferir als seus hostes una bona experiència gastronòmica amb uns elevats estàndards de seguretat.
Fins ara els hotels oferien bufet d’esmorzar per dos motius principals :
No obstant això, els hotels que oferien bufet poden amortitzar l’esforç econòmic que pot requerir organitzar aquests àpats de forma diferent amb la captació d’un perfil de clientela que busqui una atenció més personalitzada , centrada en el valor afegit, preocupada pel impacte mediambiental dels serveis que contracta, disposada a pagar per això si cal.
En aquest sentit els bufets brinden una oferta molt més massificada, sense atendre tant als gustos particulars i que genera molt més malbaratament de menjar. Això és una cosa que alguns establiments ja evitaven, encara que els motius no fossin necessàriament aquests: no tots els hotels disposen de les cuines, l’espai i el personal per oferir un bufet. En aquests casos se sol oferir un esmorzar continental , que pot estar ja preparat en el moment en què l’hoste segui a taula.
Encara que ens encanti tenir a disposició molta més varietat i quantitat de menjar del que realment menjarem, hem de ser conscients del malbaratament que això genera. Per donar una impressió positiva als comensals, l’establiment ha de procurar mantenir sempre els expositors plens, i part d’aquest menjar es fa malbé, perquè és difícil fer previsions exactes de quanta gent anirà al bufet l’endemà i què i quan menjarà.
Ja hem explicat que un bufet implica molta gent alhora que manipularà els mateixos estris (pinces i culleres de servir, safates, plats, gots, la màquina de cafè …) i això és un risc en un moment de pandèmia. No obstant això, aquest risc, encara que menor, també existeix en situació de normalitat: un bufet té major risc de contaminació encreuada i de proliferació de microorganismes que altres formes de servir menjar. En aquest post expliquem com minimitzar el perill en aquests casos.
Si ens fixem en les ressenyes dels clients als portals de reserves d’internet, podrem comprovar que val més la pena oferir un bon esmorzar continental que un mal bufet. Alguns establiments, per poder oferir un bufet recorren a productes de menor qualitat, no tan exigents en requisits de conservació com els que són de major qualitat, i això els comensals ho noten. Un esmorzar amb un plat de productes de proximitat i/o ecològics, un bon cafè i fruita de temporada pot arribar a superar amb escreix el més opulent dels bufets.
A SAIA som especialistes a assessorar, formar i acompanyar empreses hoteleres i de restauració que necessitin vetllar més que mai per el seu estàndard de seguretat alimentària a aquesta situació d’excepcionalitat per la pandèmia de la Covid-19.