Última actualització: 17 abril, 2024
Els pesticides, el nom del qual és plaguicides a la indústria sanitària, química i alimentària, són agents químics o biològics utilitzats per prevenir (encara que també destruir, atraure, repel·lir o combatre) l’acció d’organismes considerats perjudicials per als cultius, la ramaderia i les persones.
Tot i que la intenció d’aquests agents és protegir els cultius i els animals per, en última instància, protegir les persones (tot i que també per assegurar la producció d’aliments i augmentar-la), alguns d’ells s’han demostrat perjudicials per a la salut (intoxicacions) i per al medi ambient (contaminació d’aigües i d’aire, extinció completa d’espècies animals que es pretenen controlar, etc.), depenent de la quantitat i de la manera d’exposició. Per això en els últims anys el control dels pesticides en aliments ha augmentat dràsticament i la conscienciació social respecte d’ells és cada vegada més gran.
La Unió Europea presumeix de tenir la normativa sobre pesticides en aliments més estricta del món. El seu Reglament (CE) núm. 396/2005 estableix els plaguicides que poden utilitzar i els límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos d’origen vegetal i animal. I aquests plaguicides permesos han caigut en picat (segons la Comissió Europea) des de 1.000 que s’usaven fa 25 anys fins a uns 500 actualment. El 2018, per exemple, es van prohibir 3 insecticides considerats perillosos per a les abelles.
No obstant això, l’aplicació d’aquest reglament, com passa amb la resta de legislació europea en general i alimentària en particular, correspon als estats, per la qual cosa la seva efectivitat varia segons els criteris amb què l’aplica cadascun. Al sud d’Europa, on les temperatures i la humitat són elevades, s’utilitzen molts més insecticides en els cultius que al nord d’Europa, amb clima més fred, on no recorren a tantes excepcions com s’han emès els últims anys en països com Espanya o Itàlia.
Aquest fet ha provocat que el nivell de zel d’Unió Europea sigui cada vegada més gran i transformi un límit màxim directament en un producte prohibit. Tindrà lloc el 2020 amb el clorpirifos, el pesticida més utilitzat a Espanya, l’ús extensiu del qual es remunta a fa més de 40 anys. Els motius que addueix són el perill per a la salut dels consumidors però també dels mateixos agricultors, els animals i el medi ambient. Mentre a altres països de la Unió ja estava prohibit aquest producte en aplicació dels límits establerts per Brussel·les, segons El Confidencial a Espanya encara és àmpliament utilitzat en cultius de pomes, mandarines i plàtans.
Segons l’últim informe publicat per l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) sobre aquesta qüestió, publicat aquest any 2019, una mica més d’un 40% dels aliments que ha analitzat contenen residus de pesticides, encara que en una quantitat per sota dels límits màxims establerts, un 54% no contenia residus quantificables i una mica més d’un 4% superava els límits establerts en aquesta matèria per un o més plaguicides.
Per il·lustrar aquest informe, l’EFSA ha publicat una eina interactiva a la seva pàgina web.
Les dades de l’informe, tot i ser positives segons l’EFSA perquè el 95,9% de les 88.247 mostres analitzades estaven per sota del límit màxim de residus (LMR), tenen una nota negativa, i és que aquesta xifra de mostres considerades segures han disminuït respecte de l’informe anterior, en què era del 97,2%.
Amb aquesta informació podem concloure que efectivament ingerim pesticides amb els aliments, que generalment expulsem a través de l’orina, però que cal prevenir en la mesura del possible, com explicarem més endavant en aquest post.
L’últim informe de l’EFSA sobre els residus de pesticides en aliments revela que més d’un 95% dels aliments estan dins dels límits establerts en residus de pesticides, una xifra una mica menor que l’anterior informe.
Alguns dels aliments amb major acumulació de pesticides a la Unió Europea són pebrots i tomàquets, seguits per taronges, mandarines, aranges, pomes, préssecs, raïm de taula, plàtans, etc. Una causa podria ser el fàcil accés dels insectes a aquests fruits, podent destruir més fàcilment les seves membranes, i per tant, més susceptibles d’aplicar pesticides.
En aquest sentit, hi ha alguns que tendeixen a estar més lliures de pesticides, com figues, remolatxes, alvocats, coliflors, raves, moniatos, carabasses o porros, que poden rebre pesticides a través de l’aigua, però no en les mateixes quantitats que les fruites i verdures que creixen en branques o tenen les membranes més fràgils.
Atès que els pesticides són presents en l’aigua que absorbeixen les plantes que després ingereixen els animals (tant les plantes com la mateixa aigua), és difícil trobar una solució per eliminar abans d’ingerir els aliments. No obstant això, hi ha una sèrie de pràctiques que podem adquirir per minimitzar riscos, com va explicar SAIA a una intervenció a RAC1 que vam publicar al nostre blog.
Fins i tot quan estan destinades a sucs naturals, gaspatxos o cremes crues, als quals triturarem les fruites i verdures, pelar-les abans de fer-ho és una manera de prevenir els pesticides que poden acumular-se a la pell.
Rentar amb aigua i unes gotes de lleixiu alimentari (tot i que està destinat a eliminar microorganismes, també pot eliminar alguns pesticides) dels aliments, fregar amb un raspall (especialment aliments més durs com carabassons, albergínies, pastanagues, etc.) i després fregar amb un paper per eliminar productes que puguin quedar és una pràctica imprescindible per prevenir pesticides en aliments.
Segons un estudi, les verdures amb fulla poden rentar-se amb aigua i bicarbonat per tal d’eliminar pesticides. En alguns casos, si no és un inconvenient el gust que pugui deixar, també pot utilitzar-se vinagre.
Els aliments ecològics tenen unes restriccions molt més severes que la resta quant a l’ús de pesticides i altres químics com a fertilitzants. Això fa que siguin considerats més segurs, encara que com vam explicar en un altre post de SAIA, no existeixen encara suficients estudis que provin una diferència substancial en els riscos per a la salut d’uns i altres.
És important dur a terme en restauració un pla de traçabilitat per controlar la procedència dels aliments, ja que tot i els controls d’importació d’aliments a cada país de la Unió Europea, el marge d’error pot donar entrada a productes provinents de països on no existeixen controls de pesticides en aliments tan severs.
Per tal de prevenir riscos pel que fa als pesticides presents als aliments, l’empresa alimentària ha de comptar amb l’assessoria d’experts que puguin supervisar si les seves pràctiques tant en manipulació d’aliments com en elecció i control de proveïdors, etc. són correctes.