Nova guia ASPB sobre vida útil segura: com afecta als estudis de vida útil en la indústria alimentària

Descobreix els canvis que introdueix la nova guia de l’ASPB sobre vida útil segura i com transformarà els estudis de vida útil en la indústria alimentària. Informació pràctica i adaptada per a empreses i consultors en seguretat alimentària.

En un context on el malbaratament alimentari i la seguretat del consumidor són dos dels reptes més rellevants per a la indústria alimentària, l’Autoritat de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en col·laboració amb l’IRTA i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), ha publicat recentment una nova guia tècnica per establir la vida útil segura dels aliments. Aquesta eina no només pretén harmonitzar criteris i reforçar la presa de decisions científiques, sinó que modifica profundament la manera com les empreses alimentàries —especialment les PIMEs— hauran d’abordar els seus estudis de vida útil a partir d’ara.

Des de SAIA, com a consultoria especialitzada en seguretat alimentària, hem analitzat en detall aquesta nova orientació i t’expliquem què implica, a qui afecta i com adaptar-s’hi.

Què és la vida útil segura i per què és tan important?

La vida útil d’un aliment és el període durant el qual conserva les seves característiques de seguretat i qualitat en condicions raonablement previsibles de conservació. Tradicionalment, s’expressa a través de dos conceptes clau: la data de consum preferent i la data de caducitat.

– La data de caducitat s’aplica a productes microbiològicament molt peribles, el consum dels quals un cop superada pot representar un risc per a la salut.
– La data de consum preferent es refereix a productes la pèrdua de qualitat dels quals no compromet la seguretat, encara que poden deteriorar-se en les seves propietats organolèptiques o nutricionals.

Què canvia amb la nova guia de l’ASPB i l’IRTA?

El document titulat “Criteris i procediments per establir la data de consum preferent en aliments no peribles” marca un abans i un després, especialment per tres motius clau:

1. Aplicació de l’arbre de decisions de l’EFSA

Un dels elements centrals de la guia és l’adopció de l’arbre de decisions proposat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), recollit també en el dictamen científic de 2020. Aquesta eina permet establir, de manera estructurada i científica, quan s’ha d’aplicar una data de caducitat o una de consum preferent, basant-se en criteris com:

– Presència i eliminació de microorganismes patògens.
– Risc de recontaminació.
– Capacitat de l’aliment per permetre el creixement de patògens (segons valors de pH i activitat d’aigua).
– Condicions previsibles d’emmagatzematge.

Aquest arbre inclou 10 preguntes clau que guien l’operador alimentari des del marc legal fins a les característiques fisicoquímiques del producte, permetent prendre decisions fonamentades.

2. Requisits més rigorosos en els estudis de vida útil

Fins ara, moltes empreses utilitzaven estudis en temps real o dades de productes similars del mercat per justificar la seva data de consum preferent. Amb la nova guia, això ja no serà suficient. A partir d’ara es requerirà:

– Recollida de dades objectives (sensorials, microbiològiques, fisicoquímiques).
– Justificació dels tractaments de letalitat aplicats i la seva validació.
– Assaigs específics quan el producte permeti el creixement de microorganismes.
– Documentació estructurada per etapes de l’estudi (descripció del producte, condicions d’emmagatzematge, criteris de qualitat, anàlisi sensorial, etc.).

Això representa una transformació rellevant, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que ara hauran de professionalitzar molt més aquest tipus d’estudis, o externalitzar-los a consultories i laboratoris especialitzats.

3. Més focus en la prevenció del malbaratament alimentari

Un dels objectius principals d’aquesta nova guia és contribuir a reduir el malbaratament alimentari, que segons dades de la UE afecta un 20% dels aliments produïts. Moltes vegades, aquest malbaratament es produeix per una elecció incorrecta de la data de marcatge o per una interpretació errònia de l’etiquetatge per part del consumidor. Així, un etiquetatge més ajustat a la realitat microbiològica i sensorial del producte ajudarà a:

– Augmentar la vida útil d’alguns aliments no peribles.
– Evitar el rebuig de productes encara segurs però fora de data.
– Millorar la percepció del consumidor sobre la durabilitat real dels productes.

Com afecta això a les empreses alimentàries?

L’aplicació de la nova guia no és opcional. Els serveis d’inspecció i control alimentari —com la pròpia ASPB— començaran a avaluar si les dates de marcatge estan justificades amb base científica, especialment en productes no peribles envasats com:

– Galetes, cereals i snacks.
– Aliments deshidratats o en pols.
– Salses, melmelades i conserves.
– Productes de pastisseria o fleca industrial.

A més, les empreses que etiquetin incorrectament amb “data de caducitat” productes que només requereixen “consum preferent” podrien veure’s penalitzades per contribuir al malbaratament alimentari i aplicar un etiquetatge incorrecte segons el Reglament (UE) 1169/2011.

Quins passos han de seguir les empreses?

Des de SAIA, recomanem als nostres clients seguir aquest protocol d’adaptació:

1. Revisar tots els productes i tipologies de data de marcatge

Aplicar l’arbre de decisions EFSA permet determinar, de manera argumentada, quin tipus de data és la més adequada per a cada aliment.

2. Planificar estudis de vida útil ajustats a la nova metodologia

Ja no n’hi ha prou amb un assaig sensorial informal o comparacions de mercat. Cal estructurar l’estudi en fases, incloent-hi:

– Identificació de factors de deteriorament.
– Assaigs en condicions reals i previsibles.
– Registres de pH i aw.
– Proves organolèptiques amb mètodes vàlids (anàlisi de supervivència, Q10, etc.).

3. Col·laborar amb laboratoris i consultories amb experiència

L’execució de challenge tests o estudis de durabilitat, especialment en productes llestos per al consum (RTE), s’ha de fer sota protocols reconeguts com els definits per l’EURL Listeria monocytogenes i la norma ISO 20976-1. A SAIA, podem ajudar-te a coordinar aquests assaigs amb laboratoris acreditats.

4. Formar l’equip tècnic i de qualitat

El canvi no és només tècnic, també organitzatiu. El personal encarregat de l’etiquetatge i del control de qualitat ha de comprendre aquests nous requisits per implementar-los correctament.

Com pot ajudar-te SAIA?

A SAIA fa anys que assessorem empreses del sector alimentari en la implementació de plans de seguretat, anàlisi de perills, etiquetatge i compliment legal. Amb la publicació d’aquesta nova guia, hem actualitzat tots els nostres protocols per adaptar-los als nous requisits.

Entre els nostres serveis específics:

– Avaluació individualitzada de l’etiquetatge actual i proposta de millores.
– Desenvolupament d’estudis de vida útil segons les noves guies ASPB/IRTA/EFSA.
– Coordinació amb laboratoris per a challenge tests o anàlisi sensorial.
– Formació específica per a responsables de qualitat.

Conclusió

La publicació de la nova guia de vida útil segura per part de l’ASPB i l’IRTA marca un punt d’inflexió en la manera com les empreses alimentàries hauran de justificar les seves dates de marcatge. Més enllà d’una obligació normativa, representa una oportunitat per millorar la qualitat, reduir el malbaratament i augmentar la confiança del consumidor.

Des de SAIA, estem preparats per ajudar-te a recórrer aquest nou camí. Perquè el teu producte mereix una vida útil ben definida, segura i rendible.

Vols adaptar els teus estudis de vida útil a la nova normativa?
Contacta amb nosaltres a SAIA i t’ajudarem a implementar aquesta guia pas a pas.

Demana informació

Enllaç a la guia oficial ASPB: https://www.aspb.cat/documents/guia-data-consum-preferent/