Dia Mundial de la Seguretat Alimentària: una oportunitat per a visibilitzar els reptes en aquesta matèria

4 juny, 2019
Compartir post:
Dia Mundial de la Seguretat Alimentària: una oportunitat per a visibilitzar els reptes en aquesta matèria

Última actualització: 4 abril, 2024

Temps de lectura: 7 minutos

El pròxim 7 de juny de 2019 se celebra per primera vegada el Dia Mundial de la Seguretat Alimentària (WFSD), que busca cridar l’atenció sobre la repercussió dels aliments segurs en la contribució de la seguretat alimentària, la salut de les persones, la prosperitat econòmica, l’agricultura, l’accés als mercats i el turisme, així com el desenvolupament sostenible.

Per conscienciar a la societat de la urgent necessitat, els governs i les empreses promouen i faciliten la presa de decisions basades en criteris científics per a afavorir la innocuïtat dels aliments a nivell mundial, com en l’Assemblea General de les Nacions Unides, encarregada de la seva aprovació, va decidir el desembre de 2018 proclamar cada 7 de juny el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments.

Dins de les Nacions Unides, són l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els qui s’encarreguen de treballar per la innocuïtat alimentària a tot el món i vetllar per la salut dels consumidors. La FAO se centra en la seguretat dels aliments al llarg de la cadena de subministrament, és a dir, durant la producció i el processament, mentre que l’OMS, per la seva part, controla les implicacions de la innocuïtat alimentària en la salut pública. La col·laboració entre ambdues és fonamental i té una llarga trajectòria.

El procés de garantir la innocuïtat alimentària, no obstant això, no es limita a les organitzacions de les Nacions Unides. També implica governs, empresa alimentària i consumidors, com veurem més endavant en aquest mateix post.

Per què un Dia Mundial de la Seguretat Alimentària?

Encara que la seguretat alimentària sovint és alguna cosa que donem per fet, els aliments insegurs són una amenaça per a la salut humana i les economies. Cada any prop de 3 milions de persones moren a causa de malalties transmeses per aliments i aigua, i diversos milions cauen malalties, tant als països desenvolupats com als països en procés de desenvolupament. Això no només implica un problema de salut pública, sinó que genera un desaprofitament d’aliments que no és compatible amb un panorama mundial en el qual milions de persones passen gana.

I això no és tot: les cadenes de subministrament d’aliments globals són cada vegada més complexes i interconnectades, amb més etapes i més llargada, per la qual cosa es fa necessari establir protocols i regulacions que depenen de diversos nivells polítics. Una major visibilitat dels reptes de la seguretat alimentària en el món pot ajudar la seva comprensió i la seva resolució.

Finalment, la innocuïtat en els aliments són un punt clau en la consecució dels objectius i metes de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, com la fi de la pobresa, la fam zero, l’aigua neta o la igualtat de gènere (els aliments i l’aigua que no són segurs afecten especialment els col·lectius més vulnerables, com a dones, nens i ancians, així com col·lectius migrants o marginals).

Els dies mundials que estableix l’ONU permeten cridar l’atenció dels mitjans de comunicació de tot el món sobre una problemàtica sense resoldre per a sensibilitzar a l’opinió pública de manera que aquesta exigeixi als seus governants que prenguin mesures. En aquest sentit, un dia mundial de la seguretat alimentària serveix per a promoure la conscienciació i coneixements sobre la innocuïtat dels aliments i inspirar accions per a aconseguir que siguin més segurs.

Una iniciativa que va sorgir al 2015 a Amsterdam

Quan el 15 de desembre de 2015 a Amsterdam es va celebrar el Simposi sobre la càrrega mundial de les malalties transmeses pels aliments, la que era llavors presidenta del Codex Alimentarius (Codi d’Alimentació), la suïssa Awilo Ochieng Pernet, va suggerir que era necessària la celebració d’un dia mundial de la seguretat alimentària, ja que en el món s’estima que anualment s’emmalalteixen una de cada 10 persones a causa de la ingesta d’aliments contaminats (600 milions de persones en total), i d’ells, 420.000 moren.

La idea del dia mundial de la seguretat alimentària va prendre forma durant l’any 2016, i en el 39è període de sessions la Comissió del Codex Alimentarius va aprovar per unanimitat promoure aquesta jornada permanent en el marc de les Nacions Unides.

El juliol de 2017, en el 40è període de sessions de la conferència de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO en anglès), es va adoptar una resolució de suport al dia mundial de la seguretat alimentària, que al seu torn va donar suport a l’Organització Mundial de la Salut al desembre d’aquest mateix any.

Va ser al juliol de 2018 quan Costa Rica, durant una reunió sobre desenvolupament sostenible a Nova York, va decidir liderar una resolució en la Segona Comissió de l’Assemblea General de Nacions Unides que se celebraria al novembre d’aquest any per a promoure aquest dia. I així va ser com el 20 de desembre de 2018 les Nacions Unidesva proclamar que el dia 7 de juny de cada any es celebra el Dia Mundial de la Seguridat Alimentària.

Com es mesura l’impacte del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària?

Com passa en altres dies mundials relacionats amb els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut, l’impacte que tindrà el Dia Mundial de la Seguretat Alimentària serà directe i indirecte.

L’impacte directe es mesurarà per mitjà de contactes de premsa amb els diferents organismes participants en el dia, la difusió dels mitjans de comunicació, interacció en xarxes socials, etc. Aquest impacte sol ser desigual depenent de la regió del món. A Espanya, per exemple, es preveu que aquesta jornada arribi a tenir molt bon acolliment, ja que altres dies mundials que atreuen molt l’atenció tots els anys són els dedicats al Medi Ambient, el 5 de juny i l’Aigua, el dia 22 del mateix mes.

L’impacte indirecte podrà detectar-se a mig termini tenint en compte el creixement d’interès de les empreses alimentàries a preservar la innocuïtat dels seus productes i de la importància de les empreses que es dediquen a la consultoria alimentària, el treball dels governs a legislar sobre la matèria, etc.

La seguretat alimentària a Catalunya

La seguretat alimentària a Catalunya està al nivell de la Unió Europea, i estableix una responsabilitat compartida entre l’empresa alimentària, l’administració pública i els consumidors:

  • Els operadors de la cadena alimentària (l’empresa alimentària, com els agricultors i ramaders, distribuïdors, venedors, etc.) han de garantir la seguretat dels productes que manipulen, des de la fase minorista fins a la venda per al consum.
  • Les administracions públiques han de dur a terme un control oficial i un seguiment permanent de l’activitat de les empreses alimentàries per assegurar que es compleix la normativa vigent en la matèria.
  • Els consumidors han de responsabilitzar-se que els productes alimentaris des que els adquireixen fins que els consumeixen siguin segurs, manipulant-los, conservant-los, separant-los i cuinant-los correctament, per a evitar malalties transmeses pels aliments en l’àmbit domèstic.

Vull informació

Més informació:

Etiquetas: