El codi dels ous: com t’ajuda a triar-los

Tots hem vist ous molt diferents a la venda (grans, petits, foscos, clars, suaus, rugosos), però tots tenen en comú que estan referenciats. El codi que els ous porten imprès en la seva closca és el que permet la seva traçabilitat, és a dir, la capacitat de seguir el seu rastre. Gràcies a aquesta sèrie de nombres podem estirar el fil per trobar el seu origen davant de qualsevol problema de seguretat alimentària.

Un exemple l’hem tingut recentment, amb la crisi a Europa provocada per l’ús del pesticida Fipronil, prohibit a la Unió Europea per desinfectar aus de corral, que va contaminar milers d’ous. El codi dels ous (X-NL-40155XX, on XX representava qualsevol número de la sèrie i qualsevol modalitat de cria) va servir per retirar del mercat els infectats, encara que les autoritats alimentàries neerlandeses van desaconsellar el consum d’ous en general fins tallar la crisi. Unes 200 granges, ecològiques incloses, van paralitzar la venda d’ous a mercats i supermercats.

Índex de continguts

• El primer dígit del codi dels ous
• El codi de país
• El nombre de província i de municipi
• El número identificador de cada granja
• Altres dades impreses en l’ou
• I si els ous no porten codi?
• Quin triar?

El primer dígit del codi dels ous

El primer dígit (just abans del codi de país) oscil·la entre el 0 i el 3, i fa referència al grau de benestar sota el que ha viscut la gallina que l’ha posat, sent el 0 el màxim nivell de benestar.

3- Gallines criades en gàbies

Els ous el codi dels quals comença per 3 han estat posats per gallines que viuen la seva curta vida en gàbies de filferro especialment dissenyades per facilitar la recollida dels ous, amb un espai per moure’s similar al que ocupa un full DIN A4, un mínim establert per llei a la directiva europea de 1999. Es tracta d’una modalitat de cria que genera dubtes a la Unió Europea per les seves repercussions en el seu benestar. A l’estar tan amuntegades, les gallines poden contraure malalties que són tractades amb antibiòtics. A més, poden ser hormonades per afavorir el seu creixement. Els ous de gallines criades segons aquesta modalitat són els més barats i més habituals en els supermercats.

2- Gallines criades a terra

Aquesta modalitat de cria establerta en el codi dels ous reflecteix que les gallines que els han posat no viuen engabiades però sí sense sortir a l’exterior, en naus o corrals tancats que tampoc permeten massa espai per moure’s, il·luminades amb llum artificial, podent haver 12 gallines per metre quadrat.

1- Gallines criades a l’aire lliure

Aquest número a l’inici del codi dels ous indica que les gallines que els posen poden viure completament a l’aire lliure o dins de naus tancades que tenen accés a l’aire lliure en algun moment del dia.

0- Gallines criades a l’aire lliure amb aliment ecològic

Els ous que comencen amb un 0 han estat posats per gallines que, a més de poder accedir a l’aire lliure com les que posen ous el codi comença per 1, es crien amb aliment procedent d’agricultura ecològica, com cereals, herbes verdes o verdures fresques, amb accés restringit a substàncies químiques com antibiòtics.

El codi de país en el codi dels ous

Es tracta de dues lletres que corresponen al codi internacional de cada país. Per exemple, un ou procedent d’Holanda tindrà el codi NE, un procedent d’Espanya tindrà el codi ES, i un procedent de França tindrà el codi FR.

En general a Espanya no trobarem ous d’altres països, ja que som un país autosuficient i exportem el 20% de la nostra producció.

El número de província i de municipi en el codi dels ous

El codi de província i de municipi és el que va després del codi de país, amb dos dígits i 3 respectivament.

El número identificador de cada granja al codi dels ous

Després del número de província i de municipi ve el número identificador de cada granja. En el cas de granges grans amb diferents ramats, pot haver-hi una lletra addicional al final del codi.

Altres dades impreses en l’ou

Encara que no són obligatoris, sovint podem trobar altres dades impreses en la closca de l’ou, com la data de posada (una cosa que facilita encara més saber si els ous són frescos), l’alimentació que han seguit les gallines o la composició nutricional de l’ou.

I si els ous no porten codi?

Hi ha gent que compra ous directament a granja, o a través d’algú que compra a granja, ous sense etiquetar, amb el convenciment que són millors, més naturals.

Si no sabem amb total exactitud per quin procés han passat aquests ous (especialment si han patit canvis de temperatura o com han estat manipulats) és millor no arriscar-se, ja que els ous en mal estat poden ocasionar seriosos problemes de salut com Salmonel·losi.

El codi és una garantia que aquests ous són d’una granja autoritzada que rendeix comptes davant les autoritats sanitàries i si hi ha qualsevol problema de seguretat alimentària podrem seguir el rastre (fixant-nos en el codi que també apareix en la caixa) i demanar responsabilitats al ramader i, si cal, retirar els seus ous del mercat.

En el cas d’establiments que venen a granel, han d’informar clarament de tot allò que hauria de contenir el codi dels ous, especialment la data de posada i el seu origen concret.

El codi de l’envàs dels ous

Per completar la traçabilitat en els ous, els envasos han de portar informació obligatòria, com la identificació de l’empresa que ha embalat els ous o els ha manat embalar, el codi del centre d’embalatge, la categoria de qualitat (i en el cas que sigui A, el sistema de cria de les gallines ponedores) i del pes, la data de durada mínima dels ous, el nombre d’ous que s’inclouen si no poden comptar-se des de fora i la recomanació als consumidors que conservin els ous a la nevera.

La data de caducitat

La data de consum preferent és obligatòria a l’envàs i pot anar també a la closca de l’ou, i és sempre 28 dies després de la posada com a màxim, de manera que si no sabem la data de posada podem calcular de forma senzilla quan van ser posats i per tant com de frescs són.

Diferències: ous ecològics i ous de corral

Sovint es confon el terme ous de corral i ecològics. Tots dos ens fan pensar en gallines amb una bona qualitat de vida. No obstant això hi ha diferències.

Espai en què viuen les gallines:

• Gallines de corral: viuen a l’aire lliure, encara que poden passar una part del dia (generalment la nit) en corrals, i poden ser medicades o hormonades.
• Gallines de ramaderia ecològica: viuen a l’aire lliure tot el temps i l’ús d’antibiòtics i altres elements químics hi està restringit.

Alimentació de les gallines:

• Gallines de corral: s’alimenten de gra que pot ser transgènic.
• Gallines de ramaderia ecològica: s’alimenten de menjar procedent d’agricultura ecològica.

Òbviament, com més qualitat de vida tingui la gallina i millor aliment tingui, més feliç viurà i millors ous posarà.

Un estudi de Mother Earth News en ous nord-americans va concloure que els ous de gallines en llibertat tenen menys colesterol i greixos saturats (en fer les gallines més exercici i alimentar-se millor), a més de més vitamines A i E (dos vegades més), beta carotè i àcids grassos poliinsaturats Omega 3.

Els ous ecològics són generalment més cars, ja que el procés productiu que requereix criar gallines en llibertat i amb menjar ecològic és més car que un que permet que a la nit puguin estar al corral i no contingui alimentació ecològica, i sobretot que un que impliqui tenir les gallines amuntegades en gàbies que tenen un disseny específic per facilitar la recollida, i hormonarles si cal per maximitzar la posta d’ous.

Mida dels ous

Encara que no té a veure directament amb l’etiquetatge, la “talla” dels ous també és important a l’hora de triar-los.

• Supergrans o XL: de 73 grams o més
• Grans o L: entre 63 i 73 grams
• Mitjans M: entre 53 i 63 grams
• Petits o S: menys de 53 grams

La mida no té necessàriament a veure amb la qualitat de l’ou. Si bé és cert que el sistema de cria en gàbies o en semi-llibertat implica que les gallines poden ser hormonades per créixer més i posar ous més grans, també hi ha gallines de races més grans que posen ous de talla XL criades en ramaderies ecològiques. Això sí, té a veure amb el seu valor nutricional, ja que tenint en compte que un 10% del pes de l’ou és closca i membranes, un 60% clara i un 30% rovell aproximadament, la talla total dels ous ens ajuda a fer-nos una idea de la quantitat de nutrients que estem ingerint amb cada ou.

En el que sí incideix la mida és en el preu, ja que els ous grans els posen les gallines de més edat, que mengen més i posen menys, de manera que el cost de producció augmenta.

El color de l’ou

És un dubte clàssic que sorgeix a l’hora de comprar ous. Quina diferència hi ha entre un ou marró i un de blanc?

Els ous marrons i blancs són exactament de la mateixa qualitat, només es diferencien en què han estat posats per diferents races de gallina (roja en el cas dels ous marrons i blanca en el cas dels ous blancs), que sintetitzen els pigments de manera diferent.

Quina triar?

En termes de seguretat alimentària, tots els ous que es venen amb codi a Espanya i a Europa haurien de ser igualment segurs, de manera que a l’hora de triar-los se sol valorar la seva frescor, la seva mida i el seu preu en primer lloc, tot i que cada vegada més els consumidors es fixen en el sistema de cria.

Per exemple, si volem controlar el colesterol, el millor serà triar un ou de mida petita o mitjana i posat per gallines en llibertat de ramaderia ecològica.

En canvi si valorem el preu per sobre de tot, no pararem tanta atenció al sistema de cria i optarem per ous petits.

Si som amants dels ous i del seu sabor, i ens volem donar el gran gust de menjar-nos dos ous ferrats, potser optarem per ous ecològics, que es caracteritzen per un gran sabor, com més grans millor.