Requisits de l’agricultura ecològica

Tot i que s’ha popularitzat en els últims anys, l’agricultura ecològica fa més de mig segle que existeix com la coneixem. Es tracta, per tant, no d’una moda passatgera sinó d’una reacció a l’efecte de l’agricultura de mercat, que genera excedent mitjançant:

• productes químicos obtinguts artificialment com pesticides, antibiòtics i fertilitzants que augmenten la producció i asseguren la collita (amb resultat de sòls menys fèrtils, manca de benestar animal, empitjorament de la qualitat de l’aigua i altres perjudicis per al medi ambient),
• la desestimació de les varietats sense sortida al mercat (provocant així la desaparició de varietats autòctones),
• les modificacions del paisatge per al cultiu extensiu (rompuda de boscos, etc.),
• tecnificació de les activitats agrícoles (sense mesurar els efectes sobre la població i l’entorn natural), etc.

L’agricultura ecològica neix com a resposta a aquests efectes, buscant el proveïment amb el mínim impacte de l’ésser humà en el medi ambient i la societat. Per garantir-ho, els requisits de l’agricultura ecològica inclouen, entre d’altres, la restricció dels productes químics, l’elecció d’espècies que s’adaptin a les condicions locals i la prohibició de la modificació genètica dels organismes. En el cas de la ramaderia ecològica els requisits també s’inclouen els sistemes a l’aire lliure de camp obert i alimentació amb aliment orgànic, etc. Els ampliarem més endavant en aquest post.

Origen de l’agricultura ecològica

Després de la primera i la segona guerra mundial, la indústria química de guerra va trobar en l’agricultura una forma d’aplicació de l’excedent de productes i subproductes químics derivats de la fabricació d’explosius i altre material bèl·lic, en forma de fertilitzants, herbicides i plaguicides. Això va millorar la productivitat de l’agricultura i va facilitar la recuperació econòmica i social a la postguerra. En el context d’aquesta revolució, anomenada Revolució Verda, també es van impulsar noves tecnologies que van permetre mecanitzar moltes de les activitats agrícoles i reduir la necessitat de mà d’obra.

Aquests canvis en l’agricultura van afavorir l’abastament de la població del primer món, acabant amb la fam i generant excedent per a exportació, però alhora van suposar modificacions dràstiques del paisatge, manca de benestar animal, incidència en la biodiversitat, canvis en socioeconòmics molt ràpids, etc.

D’aquí sorgeix la voluntat de tornar a les arrels de l’agricultura tradicional, aplicant coneixements d’I+D+I adquirits des de fa anys enrere.

L’agricultura ecològica busca proporcionar al consumidor aliments frescos, saborosos i autèntics respectant els sistemes naturals del cicle de vida.

Cal tenir en compte, però, que l’agricultura ecològica no és la solució a tots els problemes de l’agricultura de mercat, i a més requereix seguir una sèrie de pautes de manipulació d’aliments, que també examinarem en aquest post.

Certificació europea de productes ecològics

La legislació sobre producció i etiquetatge de productes ecològics a la Unió Europea es recull al reglament (CE) No. 834/2007 del Consell de 28 de juny de 2007. S’hi estableixen els requisits generals de la producció de productes ecològics i els que permeten exhibir el logotip comunitari acreditatiu d’aliment ecològic.

L’ús del logotip i l’etiquetatge correcte és obligatori per a tots els aliments ecològics preenvasats produïts dins de la Unió Europea. En certs casos, també és possible utilitzar-lo de forma voluntària. Això significa que els aliments orgànics no preenvasats produïts dins de la UE o els productes orgànics importats de tercers països podrien exhibir el logotip. A més d’aquest logotip, els productes ecològics han d’informar a l’etiqueta del lloc on s’ha cultivat la matèria primera agrícola utilitzada en la seva elaboració i un nombre de codi de les autoritats de control.

Només si es compleixen tots els requisits de l’agricultura ecològica, dels quals detallem els més importants a continuació, un producte podrà portar el logotip de la Unió Europea conforme és ecològic. Els productes a força de diversos aliments podran portar el logotip si més d’un 95% de la seva composició prové d’agricultura ecològica.

Requisits de l’agricultura ecològica dins de la UE

El reglament (CE) No. 834/2007 del Consell de 28 de juny de 2007 estableix una sèrie de normes perquè es consideri que un aliment reuneix els requisits de l’agricultura ecològica. Algunes d’elles són:

• Prohibició d’utilitzar organismes modificats genèticament
• Prohibició d’utilitzar radiacions ionitzants
• Ús de pràctiques de conreu i cultiu respectuoses amb el sòl
• Ús de la rotació de cultius perquè els recursos en el lloc s’utilitzin de manera eficient
• Restricció severa dels pesticides químics, els fertilitzants sintètics, els antibiòtics i altres substàncies
• Priorització dels recursos produïts al lloc, com l’adob de la pròpia granja per fertilitzants o pinsos produïts a la mateixa explotació agrària
• Elecció d’espècies i varietats adients que s’adaptin a les condicions locals i resisteixin als paràsits i a les malalties

En el cas de la ramaderia hi ha més requisits relacionats amb l’alimentació, la criança i la reproducció.

A més, cada baula de la cadena de subministrament (processament d’aliments, la distribució i la venda al detall) ha de tenir com a objectiu oferir els beneficis de la producció d’aliments ecològics. Els processadors orgànics i, per extensió, els comercialitzadors i distribuïdors d’aliments, tindran els mateixos objectius que els agricultors orgànics, és a dir, la provisió d’aliments processats frescos i autèntics dissenyats per respectar la natura i els seus sistemes.

Convertir-se en productor d’aliments ecològics

Per començar a produir aliments ecològics, el primer és adherir-se als principis de l’agricultura ecològica, que estableix el reglament de la Comissió Europea.

El punt de partida és adquirir o llogar una parcel·la agrícola, ja que els requisits de l’agricultura ecològica estan centrats en el sòl agrícola. Cal comptar amb formació i/o experiència en agricultura, ja que aquesta activitat requereix compromís i coneixements. Com agricultors, serà la nostra responsabilitat poder garantir:

• Unes millors pràctiques ambientals
• Un alt nivell de biodiversitat
• Preservació dels recursos naturals
• Alts estàndards de benestar animal

Aquests principis fonamentals s’han de traduir en mètodes concrets de producció, com rotacions de cultius plurianuals, l’ús de fems de bestiar com a fertilitzant i el cultiu del que la granja pot rendir de forma natural. A més, és molt important fomentar la resistència natural a plagues i malalties tant en cultius com en bestiar. És recomanable disposar d’hàbitats adequats per al benefici dels animals que ajudin a controlar les plagues de forma natural (unes bones condicions de vida ajuden a no contraure malalties, per exemple). També és important garantir l’accés a aliments de qualitat i pastura a l’aire lliure per mantenir la salut dels animals.

Abans d’iniciar l’activitat com agricultors ecològics, el Ministeri d’Agricultura podrà proporcionar informació sobre les mesures de suport disponibles i assessorament en general. També podem recórrer a una consultoria de seguretat alimentària homologada perquè ens proporcioni un seguiment, i així assegurar per endavant que se superaran els controls s’estableixen si la producció compleix amb els estàndards.

Els agricultors ecològics són controlats un cop l’any per assegurar-se que compleixen els requisits de l’agricultura ecològica i, si és així, els productes poden portar el logotip orgànic de la Unió Europea.

A la majoria de casos seran necessaris cursos de formació (un curs de conversió a la producció ecològica per a treballadors del sector dura unes 40 hores) i fins i tot estades en pràctiques en granges ecològiques certificades.

Cal ser conscient que es requereix un període de transició de dos anys abans que un producte es pugui comercialitzar com ecològic, ja que es requereix que els cultius es facin en terrenys que no hagin estat tractats amb productes restringits durant un període de temps determinat. Per això, si ja es disposa del terreny per dur a terme l’activitat, és important investigar la història d’aquesta terra, per conèixer les substàncies utilitzades per tractar el sòl i les plantes en els últims anys. Si o es disposa d’aquesta informació, caldrà demanar-la als que han fet ús d’aquest terreny anteriorment.

En l’àmbit de la ramaderia, cal fer una progressió a l’alimentació 100% ecològica, sense suplements i sense medicaments, etc.

Són aquests aliments més segurs i saludables?

Es diu sovint que els aliments ecològics són més nutritius i saborosos, i també més saludables, en contenir menys químics. No obstant això, no hi ha proves suficients en la literatura mèdica per donar suport a la tesi que els aliments que reuneixen els requisits de l’agricultura ecològica són més segurs o més saludables que els aliments conreats de forma convencional. Si bé és cert que pot haver-hi algunes diferències en els continguts de nutrients i antinutrients dels aliments produïts de forma orgànica i convencional, la naturalesa variable de la producció i manipulació d’aliments dificulta la generalització dels resultats.

Tampoc hi ha estudis que permetin generar conclusions fiables sobre les tesis inverses, que els aliments ecològics poden ser brou de cultiu d’alguns patògens per no tractar-los amb químics.

El consum d’aliments d’agricultura ecològica se sustenta en una consciència mediambiental concreta, més que en evidències pel que fa a la seva major gust, valor nutricional o seguretat alimentària addicionals. I de fet, aquest consum no és, per si sol, bo, ni consumir productes derivats d’agricultura convencional és, per si sol, dolent.

Per exemple, triar verdures ecològiques empaquetades amb doble envàs desvirtua el propòsit de l’agricultura ecològica, mentre que les verdures convencionals constitueixen, si les comprem a granel en un embolcall biodegradable, un granet de sorra per a la preservació del medi ambient.

D’altra banda, consumir productes ecològics de llocs llunyans implica una despesa en combustible per al seu transport que no serà respectuós amb el medi ambient com ho pot arribar a ser un producte de proximitat, encara que sigui d’agricultura convencional.

A més, si comprem un pastís de xocolata fet amb productes ecològics, per sostenibles que siguin els ingredients que porti, no deixarà de portar una gran quantitat de sucre, que no serà el millor per a la nostra salut.

Manipulació de productes d’agricultura ecològica

Hi ha hagut diversos casos de toxinfección Salmonella i E. Coli que s’han relacionat amb el caràcter ecològic dels aliments consumits, a causa de la restricció de productes químics que tenen per objectiu prevenir patògens com aquest.

En paraules de Lluís Riera, director de SAIA: “Si bé és veritat que un aliment ecològic sol tenir més microorganismes (perills biològics) i que ens poden provocar una toxinfección alimentària a curt termini, aquests no acumulen fitosanitaris (perills químics) que acumulem en nostre organisme i estan relacionats amb altres malalties a llarg termini “.

Tot i que finalment els estudis no han establert una relació causal clara entre ambdues variables, si val la pena recordar que els requisits de l’agricultura ecològica fan que sigui necessari seguir pautes de manipulació d’aliments com a mínim tan estrictes com les dels productes d’agricultura convencional. Algunes d’elles són rentar les verdures amb abundant aigua i lleixiu d’ús alimentari i si cal refregar amb un raspall, i dur la traçabilitat dels productes ecològics per separat dels productes convencionale.

A més, també convé recordar que alguns productes ecològics tenen una vida més curta que els productes d’agricultura convencional, per la restricció en l’ús de productes químics que retarden la intervenció de microorganismes que fan malbé el menjar. Això determinarà les nostres pautes de manipulació, com l’etiquetatge o el prestatge de la nevera o al congelador on els emmagatzemem.

Més informació a:

“Preguntas y respuestas frecuentes sobre agricultura ecológica”. Ministerio de agricultura
“La agricultura ecológica en Europa” (infografía). Web oficial de la UE
“La agricultura ecológica en la UE y el mercado mundial” (infografía). Web oficial de la UE
“Apoyo a los productores ecológicos en Europa” (infografía). Web oficial de la UE
“¿Deben lavarse los productos orgánicos?” (en anglès). The Guardian
“No te preocupes, es ecológico” (en inglés). The Royal Society of Chemistry, Reino Unido
“Brotes de enfermedades transmitidas por los alimentos asociadas con alimentos ecológicos en los Estados Unidos.” (en inglés). National Center for Biotechnology Information, EEUU